NO VULL DONAR EL PIT

Per primera vegada he fet una cosa que creia que no faria mai. He explicat com prendre el dostinex a una mare, que és un fàrmac, la carbegolina, per inhibir la secreció de la prolactina, i per tant per disminuir la producció de llet i deslletar al bebè.

Una mare ha entrat a la consulta, amb un bebè que feia una setmana que havia visitat, i que encara no li tocava la propera revisió. - Com va tot? Veniu per revisió? pregunto estranyada. Resposta: Vinc a que em dongus les pastilles per tallar la llet.

I ara què? Doncs primer de tot respecte per la decisió que ha pres la mare. El nadó té 1 mes i mig, i recordo perfectament que a la priemra visita em va dir que només li volia donar el pit fins que tingués 2 mesos, que després per feina hauria de viatjar. I ja ha arribat el dia que la mare ha dit prou.
Se li fa un món tenir el nen "tot" el dia enganxat, i cada 2 hores a la nit. Ella vol dormir, i que a la nit li dongui també el pare. El pare no té gens clar que la mare deixi la lactància.

Situació difícil. I al final què he fet. Li he explicat els beneficis immunològics de la lactància materna fins almenys els 6 mesos de vida del bebè, també els beneficis dels seus àcids grassos per al desenvolupament neurològic i oftalmològic. Hem pesat al nen i hem vist que té un pes perfecte.
Li he explicat que pot provar de fer lactància mixta, de dia LM i de nit biberó si vol dormir, i el pare resignat ha dit que ja li donaria ell el biberó a les nits... La mare no sabia que existeix la possibilitat de la lactància mixta, pensava que o LM o LA.
I finalment, li he explicat com prendre el Dostinex, com posar-se compreses fredes als pits si té dolor, com prendre antiimflamatoris, i com buidar-se la llet justa per alleujar el dolor i no provocar més producció. I també li he explicat que és possible que as 2 - 3 mesos d'haver pres la medicació encara tingui llet, per si més endavant canviava d'opinió, que podia estar tranquila si ara prenia les "pastilles"

I tot explicat desde el respecte, i que si tenia clar que seria millor per la unitat familiar el fet de donar llet artificial, doncs endavant. Les assessores hem de saber donar el consell que ens demanen.

Ni blanc ni negre

Tornant al tema dels frenets, ....

Quan ens trobem amb un frenet, podem pensar que tallant-lo ja n'hi ha prou, que ja hem arreglat el problema. Doncs no.
Les dificultats amb la lactància no són sempre per un sol motiu.
Si que deia a l'anterior post, que un 25% de problemes amb la lactancia materna són per culpa del frenet lingual. Però no vol dir que siguin exclusivament per això.


Tenim les tensions de la mare, l'"ansietat" del bebè, la postura,....

O sigui, que no pode dir t'he tallat el frenet i llestos. Hem de continuar valorant tots els aspectes de la lactància, a nivell físic, però també a nivell emocional, del binomi mare-fill.

Avui ha estat mot maco poder seguir ajundant a una mare després de que li haguessin tallat el frenet al seu bebè. I atacar la lactància desde 3 o 4 fronts alhora.


Gràcies Aina, cada dia continuo aprenent i creixent.

ANQUILOGLOSSIA o FRENELL LINGUAL

El frenell lingual es una membrana mucosa a sota la llengua, que la uneix al terra de la boca, i que dificulta la mobilitat normal de la llengua, impedint parlar o mamar amb normalitat.
Te una indicéncia del 5%, però alguns autors han descrit incidències majors.
Es important saber, que probablement un 25% de problemes amb la lactància materna són per culpa del frenet lingual.
Que passa si hi ha un frenet?? Es un mite?

Passen moltes coses:
La més freqüent i fàcil de valorar es el dolor als mugrons, però a part també hi ha bebès, en qui no es veu aquest frenet tant evident com a la foto, que perden molt de pes als primers dies, i costa moltíssim de recuperar. Que es passen una hora o més enganxats al pit per intentar treure llet, però com que el frenet impedeix posar la llengua en una posició pe fer succió efectiva, mai en tenen prou i estan sempre enganxats. I hem de tenir en compte que tota aquesta estona fan mal a la mare, i solen aparèixer clivelles, ferides, sang...
I moltes d'altres coses que no us explicaré.

I que podem fer amb el frenet?!?
El primer que hem de saber, és que MAMAR NO FA MAL.
Si tens dolor, busca ajuda d'un professional en lactància, i no sempre serà el pediatre. Si detecten un frenet, haureu de buscar qui pot solucionar aquest problema.
La SOLUCIÓ QUIRÚRGICA, però no patiu, el 90% de vegades es pot fer a nivell ambulatori, a una consulta, no cal anestèsia general ni quiròfan d'hospital.
És important saber on vas, perquè la potestat legal per fer aquest acte considerat coma a quirúrgic, és de un Cirurgià, un Metge o Pediatre, i un Otorrino. Encara que la potestat professional s'amplia una mica.

Per sort jo et puc ajudar, doncs tinc potestat legal, formació específica i pràctica quirúrgica.

LACTIVISTA
Un llibre de la psiquiatra Ibone Olza.

Ens diu que "El pecho no es lo mejor" al primer capítol.
Però no us espanteu!!!

Entre d'altres temes, defensant les mares que "no han pogut" donar el pit, i tot el que suposa psicològicament rebre suport a la seva decisió, també ens parla de "El placer de la lactancia prolongada", i un munt de temes per promoure la lactància i demostrar tots els beneficis d'aquesta.

Potser que sigui un tema de marquèting posar aquest títol al llibre?
Perquè veient l'índex de temes, i coneixent la trajectòria professional de la Ibone Olza, ella és pro-lactància total, pro-criança natural.... etc..

De totes maneres, és un llibre d'obligada lectura per a tot@s els assessor@s i si pot ser per tot el personal sanitari que tracti amb mares gestants, puèrperes, i nadons.

http://www.elblogalternativo.com/2013/12/01/el-pecho-no-es-lo-mejor-lactivista-de-ibone-olza/

POLÍTICS PROTEGINT LA LACTÀNCIA MATERNA

Estic encantada que a nivell polític també es tingui cura de la Lactància Materna.

Si fa 40 anys es va donar suport a la novedosa llet artificial, és bo que no només les mares ens haguem adonat que no només no és tant bo donar llet de vaca ultramodificada als nostres nadons, sinò que els estaments polítics, i els professionals sanitaris apostin fort per desfer tot el que es va fer.

Ara toca "despublicitar" la llet artificial, i tractar-la com si fos medicament, i no com una alternativa "normal" a la lactància.  A ningú se li acudirira menjar medicaments enlloc d'un plat de pasta per dinar, oi?

Als Estats Units, i especialment a la ciutat de Nova York, ja només es pot donar llet artificial per prescripció mèdica. I no parlem de llets especials, parlem de llet d'inici "normal".
És clar, a Estats Units sembpre ens van 10 anys per davant, no només en qüestions mèdiques, però no entraré aquí.



De totes maneres, una cosa és cuidar les formes de les etiquetes, i una altra fer polítiques de promoció de la lactància materna, com per eemple se m'acut allargar la baixa materna...., però tot arribarà!!!

Aquí teniu la notícia....
El Parlamento Europeo aprobó una normativa que prohíbe que los envases de leche para bebés de menos de un año lleven fotos de niños o imágenes que idealicen el uso de este producto porque esto favorece el abandono de la lactancia materna.

La UE prohibeix fotos de nens a les llets infantils per protegir la lactància

 

PETITS GESTOS, GRANS FITES

Entra una mare a la consulta, feliç pel naixement del seu bebè de pocs dies... però la seva cara no és radiant.

Quan pregunto que tal el part, moltes diuen que tot bé, generalment no hi ha massa problemes, algun forceps, algunes espatules,... o de vegades la mare es deixa anar i explica tot el que hauria volgut que passés, i el que realment ha passat, d'altres vegades hi ha històries per no dormir, pero no entraré en aquests camins.
Quan pregunto "Li dones pit?", la resposta és SI o NO (cada vegada menys NO, per sort).

Però la PREGUNTA CLAU és aquésta : "I ET FA MAL?"

La típica resposta és "Sí, lo normal", altres vegades el dolor és insuportable, fins i tot amb sang, però la mare s'aguanta perquè ella vol donar el pit i creu que ja passarà...

Cada vegada m'agrada la "feina" que faig. És realment gratificant i emocionant veure que el 90% de les vegades, una petita correcció de postura, relaxar a la mare, dir-li paraules d'ànim, desangoixar-la, però sempre tocant de peus a terra....  que això fa DESAPARÈIXER el DOLOR de socarrel. 
A part d'alleujar el dolor físic, s'aconsegueix un relaxament psicològic brutal!
L'altra 10% de casos, també tenen solució, però comporten més esforç. També és molt gratificant veure que es resolen!

Algunes mares ploren de felicitat!
Els canvia la cara, i ara si que tenen una cara RADIANT DE FELICITAT.

M'encanta la "feina" que faig!!

LACTANCIA i TREBALL

Es pot amamantar i treballar, fugiu del mite de que quan treballi "ho hauré de deixar". I que no us intentin convèncer que és incompatible una cosa amb l'altre...

Per norma general, es gaudeix de 16 setmanes de baixa maternal, i si no ho pots muntar d'una altra manera, has de començar a treballar quan el teu bebè té 3 mesos i mig.
Això no vol dir que tu i el teu fill hagueu de renunciar a la lactància materna. 
Et pots extreure llet amb antelació, i conservar-la.
I quan tornis de treballar et pots posar el teu fill al pit.
Si no pots treure't llet, per la raó que sigui, ningú et "demonitzarà" per donar-li llet artificial quan no hi siguis, tu ets qui decideixis el millor per tots dos. Malgrat tothom sap que la llet materna és la millor i inigualable.

Seria ideal que quan comencessis a treballar el teu bebè tinguès més de 6 mesos, així, mentre no hi ets, podria menjar altra cosa que no fos la teva llet si no n'has pogut guardar.

Però no tothom es pot organitzar per allargar el temps de la baixa materna amb dies de vacances o altres permisos.
 

Aquest tema donaria per molt, per parlar de la conservació de lllet, de com i quan extreure'n.
També podria parlar de la introducció dels aliments, quan i com...
Podria ser un post molt i molt llarg.
De mica en mica!!!!  ;-)

També us pot interessar llegir 4 cosetes sobre lleis i permisos
Lactancia, maternitat, la llei i permisos