Una mare ha entrat a la consulta, amb un bebè que feia una setmana que havia visitat, i que encara no li tocava la propera revisió. - Com va tot? Veniu per revisió? pregunto estranyada. Resposta: Vinc a que em dongus les pastilles per tallar la llet.
I ara què? Doncs primer de tot respecte per la decisió que ha pres la mare. El nadó té 1 mes i mig, i recordo perfectament que a la priemra visita em va dir que només li volia donar el pit fins que tingués 2 mesos, que després per feina hauria de viatjar. I ja ha arribat el dia que la mare ha dit prou.
Se li fa un món tenir el nen "tot" el dia enganxat, i cada 2 hores a la nit. Ella vol dormir, i que a la nit li dongui també el pare. El pare no té gens clar que la mare deixi la lactància.
Situació difícil. I al final què he fet. Li he explicat els beneficis immunològics de la lactància materna fins almenys els 6 mesos de vida del bebè, també els beneficis dels seus àcids grassos per al desenvolupament neurològic i oftalmològic. Hem pesat al nen i hem vist que té un pes perfecte.Li he explicat que pot provar de fer lactància mixta, de dia LM i de nit biberó si vol dormir, i el pare resignat ha dit que ja li donaria ell el biberó a les nits... La mare no sabia que existeix la possibilitat de la lactància mixta, pensava que o LM o LA.
I finalment, li he explicat com prendre el Dostinex, com posar-se compreses fredes als pits si té dolor, com prendre antiimflamatoris, i com buidar-se la llet justa per alleujar el dolor i no provocar més producció. I també li he explicat que és possible que as 2 - 3 mesos d'haver pres la medicació encara tingui llet, per si més endavant canviava d'opinió, que podia estar tranquila si ara prenia les "pastilles"
I tot explicat desde el respecte, i que si tenia clar que seria millor per la unitat familiar el fet de donar llet artificial, doncs endavant. Les assessores hem de saber donar el consell que ens demanen.
